De trossets.
De retalls.
De miques….
De tot allò que servia sense servir,
de tot allò que hi era sense ser-hi,
quasibé sense voluntat conscient.
Com La mancada voluntat del sol
quan l’alba punta,
vas tenir,
i vas aconseguir:
La forma,
L’alçada.
El gruix.
La consistència,....
i amb força vas aparegué
Tot allò que servia hi era,
Tot allò que hi era servia. Ets!.
Ets la voluntat de ser
i la inconsistència de seguir,
amb el regust curiós i valent de Ser.