".......és l’estranya bellesa la que es dibuixa.
entre les ombres crues dels ales roents”
ombres de la foscor del mon,
del patiment,
del dolor,
de les mirades cegues
en uns ulls plens de por.
".......és l’estranya bellesa la que es dibuixa.
entre les paraules buides dels sentiments bullents
paraules a llum d’espelma,
de nits blanques
i matinades fresques,
de nits negres,
i matinades cegues
que a paupons vivim.
".......és l’estranya bellesa la que es dibuixa.
Amb l'ombra d'una roent naturalesa humana
amb la delicada llum de la sensibilitat ......
amb els matisos del foc i del glas,
quan irremeiablement, com tot lo natural,
deixa anar els seus aromes i es fa present.
".......és l’estranya bellesa la que es dibuixa
sempre entre les dues parts del tot.
que per desconeguda no volem mirar
i que per coneguda i amada, portem al cor
o pot ser mes endins
Heus aquí l’estranya bellesa."
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario