Terres i llocs
Cases i llars,
vides d’arreu
per camins de pols.
El mon
Rius, veredes
Boscos, deserts..
Pous antics, avui secs
Aigües brutes,
La vida perilla.
Patis buits,
Carrers plens
Bassals vermells,
miralls trencats
Les albes.
Ullets espantats
Esborranys de somriures tímids
Jocs de guerra
Lladregots per fam
Els nens.
Cossos trencats
Membres esquinçats
Alés aturats
I plors de pèrdua.
La mort.
..... i tot al seu davant
Va passant......
Tot per mirar
Tot per veure
I anar mes enllà
............ sovint es pensa
No hi ha sortida!.
I ...... Mentre els ulls
lentament s’enfonsen
fins clavar-se a l’anima
Mes dolor.
Poc a poc la caiguda
La desolació
Es veu com son les tenebres
Es viu i es mor en elles.
I es plora,
amb llàgrimes seques
El dolor
L’ànima és ferida,
Pot ser malalta, per mirar
Ben segur, escollida
I triada per veure.
Irremediablement jutjada i sentenciada,
Quelcom diria,
maleïda per ser encara viva.
Recorda aquell dolor de mare
En veure el seu nadó
xuclar d’un pit sec.
la buidor de la vida
Que l’ha de dur a morir.
Impotència, indignació suprema
més que dolor.....
Que l’ennuega
Que l’enlaira
per tornar a caure
i el determina,
cada vegada amb mes força si escau.
Mentre la pèrdua s’instal·la
... l’aire perd l’olor
... la llum els colors
... Les albes la frescor
... Les criatures la innocència
... La mort la por
... I el dolor els crits
Què queda doncs
Quan els ulls s’enfonsen?
....odiar i morir!
No hay comentarios:
Publicar un comentario