Del temps i de l'espai (2003)

On?, ara?....
son interrogants que ubiquen matèries, que concretitzen objectes i gent.......
som finits, plens de límits,
humans potser?, ............... és aquesta la humanitat dels homes?

Engolits pel temps,
perduts en espais, cercant vents que alleugerin insatisfaccions,
esdevenim conqueridors de belleses imaginaries mentre el cor segueix bategant,
obligats a viure.
ingenus potser?.............. és aquesta la ingenuïtat dels homes?

Una vida mancada, com totes. Una vida dibuixada a mida de cadascú.
Ningú ha de ser re, ni tots botxins.
Caníbals que per sobreviure acaronem la mort.
.........vivim per acaronar la nostra pròpia mort?

Vull dir NO.
Ni re, aliment essencial d'una o d'un seguit de vides,
ni botxí de ningú.
La seva vida val tant com la meva... així va ser triada.
........per cas la valentia dels homes es aquesta? La tria?


Vull quelcom de mes senzill.
Vull quelcom de més "ecquo"
sense regatejar-ne el preu

La màgia d'un moment em farà alçar vers el mon imaginari, si
Alimentaré il·lusions, si
potser esculli també donar moments de felicitat a ingenus conqueridors
però sé que no ès el mon de reos i botxins el que vull ni he triat viure.

........m'estimo mes que la meva humanitat,
la meva finitesa, els meus límits, siguin els generadors de les meves il·lusions........
solament així trobo el vent de les belleses que son al meu abast.
No trio ser a les mans de ningú que no estrenyi les meves quan, obligats a viure
ens sembla morir.

Egoisme potser?
..........es part de la humanitat dels homes!!!!!!
Deixeu-me ser humana.