...i va ploure (2005)

Feia mesos que l’ambient no s’humitejava així,
Feia mesos que del balco estant......,
les galtes no s’endurien amb la suavitat d’un aire fred
ni els ulls se’n grisien tot mirant la grisor del cel
que ara estava enfeinat en desdibuixar les muntanyes

Color de plom esvaït,
Ahir va tornar,
i va ploure.
Finalment va ploure
Finalment va tornar la pluja

No serà suficient
Per la seca primavera d’enguany
.........tot i així, va venir

Tampoc son mai suficients les paraules
quan cauen dolces en un cor assetat,

Com aquesta pluja incrèdula,
caient en una terra àvida per viure,
les paraules dubten neguitoses en la seva dolçor

Dubten tot pensant
Ets real?
O ets
la recreació de la meva necessitada ment?.