S'emblanquina el cel i l'aire,
es difuminen les formes
tot agrisant-se els colors.
Terres molles,
paviments lluents
i de fons una musica,
feta de tons i espetecs
d'una pluja que ara cau.
Cau i esquitxa,
amartellant els bassals,
impedint-los la màgia
d'esdevenir miralls.
L'aigua s'amuntega,
sobregeix, s'escola
i corre per tornar a posseïr,
mentre els llamps recorden
amb llums espantadisses
que senyors de la pluja,
com són,
ells la fan ballar nua.
Nua deixarà de ser bella
caient per darrera vegada
i admirant de reüll
la seva bellesa oferta.
...mentre el cel i l'aire empal·lidien
en la grisor dels colors d'una difuminada tarda,
la pluja ballava.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario