Seducció (2007)

Va ser sense avisar, sense voluntat de ser-hi i
amb la lentitud del temps sense hores.
Carent el sentit i buit el pensament,
com engronxant-se, s’atansava

S’atansava Invisible, cegant els ulls del mon,
per entre les ombres d’un carrer vell i estret
fet de murs de pedra fosca
Un carrer vell i fresc d’estiu
on les paraules de nit
es buiden i ressonen,

Així arribava,

Tot lliscant,
engronxant-se.
Volant suau,
tendresa bella
que enlairava el dibuix d’una veu.
emmudint el so, i que
per pinzell va escollir la pluja i
per motiu,
carrers mullats amb sirenes d’or

Així es va atanssar i així va arribar.........
Tot lliscant per la pell de l’anima i ...... em va seduir.