...per què ara si? (2005)

No ho sabré mai.

Solament sé el que visc,
i ara succeeix de la ma d’un pinzell d’estil,
d’un pintor d’escenaris bullents,
amb una riquesa estranya
...... o pot ser coneguda?

Ara, el paisatge és ple de contrastos tendres i secs
com els d’un aiguafort.
Adorat ambient de llums i ombres,
intimista,
un xic còmplice i un xic compartit.

No deixa que hi hagi distancia entre les amigues,
es confonen sovint,
no hi ha master ni servidor,
no hi ha centre ni punt de fuga,
és lo mes similar a un caos i a la pau .................

..... tot i així,
m’hi endinso fins a fer-ne part,
com un element mes del quadre.

Hi estic bé,
hi estic a gust............. ,
no voldria que fos una altre passejada a ulls clucs,
vull ser aquí, amb el sentinella si cal,
no vull nodrir solament l’anima,
sinó sobretot l’ànima.........
fer-ho jo, per Mi.

fins quan?
I sobre tot, per què?..........
el on, ja el sé:
Aquí.