Entre Santander y Reinosa (2006)

Dies esplèndids, amb sol.
Paisatges lluminosos de novembre,
Rarament accessibles
Mostrant tota la seva frescor verda
I la vital immensitat blava.

Quadres d’indrets anònims,
Sota una llum idíl·lica als meus ulls estrangers
Una llum nítida i clara
Omplint espais i racons
Poques ombres enganyoses i
Molts contrallums sincers.

Bellesa que surt en parar atenció,
Que es deixa admirar,
Que respira calma
Que es nodreix de pau
La mateixa que dona en parar-hi atenció

Una bellesa que no enlluerna,
Suaument penetra
Oferint l’oportunitat d’aturar-te dins
... Sense atrafegar-la, tot passejant-hi la mirada,
Sense esquinçar-la .... Sencera.
Admirar-la i gaudir-la contemporàniament

Gentil, propera,
Amb mans de vellut i consistents alhora.
Bellesa intensa, rica per dins
Que regalima carícies mudes
I acarona sorollosa amb la potencia d’un oceà
les seves aigües mes profundes
El Cantàbric.

I el fa immensament discret,
Profundament fidel a aquesta terra
on torna, a cop d’onades, puntualment dolç
Per morir reposant en les llargues platges
Avui desertes
Per viure lluitant contra les negres roques
Demà menys crues.

Dolç i sempre poderós camina,...
Picat i embravit s’enfila...
Per absorbir aquesta bellesa
Per retenir-la dins
Per fer-ne part
Per “como si”....